El disseny espacial de les estructures i paisatges exteriors ha de tenir en compte primer la disposició general del lloc. La col·locació, l'orientació i l'escala de les estructures afecten directament la usabilitat del paisatge; per tant, els dissenys s'han d'ordenar acuradament en funció de la topografia, els patrons de circulació, la distribució de la vegetació i el flux de vianants. Estructures com ara pavellons, pèrgoles i plataformes de visualització solen servir com a nodes espacials que guien el moviment alhora que creen àrees diferents per al descans i la interacció social.
Una gestió atenta de l'espai entre les estructures i el seu entorn crea una sensació de profunditat espacial, evitant problemes d'amuntegament o buit excessiu.
Pel que fa a l'organització espacial, s'han de prioritzar les necessitats i els patrons d'activitat dels usuaris. Els diferents tipus d'espais exteriors compleixen funcions diferents: les zones d'oci requereixen entorns còmodes per a la permanència, les zones d'activitats públiques necessiten un ampli espai obert i les vies de circulació han de romandre contínues i sense obstacles. En conseqüència, la col·locació de les estructures s'ha d'alinear amb camins, places i espais verds per afavorir les connexions naturals entre zones funcionals. Les instal·lacions com els seients i les pèrgoles s'han d'ubicar respecte al flux de vianants i les línies de visió, garantint una fàcil accessibilitat alhora que ofereix unes vistes agradables del paisatge.
El disseny espacial de les estructures exteriors també ha de posar èmfasi en l'harmonia amb l'entorn natural i l'arquitectura circumdant. Les estructures no han de ser excessivament molestes pel que fa a l'alçada, la massa o la forma; en comptes d'això, s'han de seleccionar materials i estils adequats per assegurar-se que es combinen perfectament amb el context. La integració de la vegetació, els elements aquàtics i la topografia amb les estructures permet crear experiències espacials variades-que van des de zones obertes i semi-obertes fins a relativament tancades-enriquint així la profunditat i la diversitat del paisatge. Finalment, s'han de tenir en compte consideracions pràctiques com ara la llum solar, la ventilació, l'ombra i el drenatge per garantir que l'espai no només sigui atractiu visualment, sinó també còmode i funcional per a un ús-a llarg termini.