Les estructures exteriors i les característiques del paisatge estan exposades constantment als elements-com ara la pluja, la llum solar, el vent, la sorra i les fluctuacions de temperatura-que necessiten mesures de protecció adaptades al seu entorn específic. Les classificacions de protecció reflecteixen principalment la capacitat d'una estructura (i dels seus materials) de suportar factors ambientals externs, que cobreixen aspectes com la impermeabilització, la resistència a la humitat, la prevenció de la corrosió i l'òxid i la resistència als raigs UV. Per a estructures exposades a l'exterior durant períodes prolongats-com ara pavellons, pèrgoles i plataformes d'observació-, la intempèrie dels materials és una consideració fonamental per evitar problemes com la corrosió, les esquerdes i la deformació causades per una exposició ambiental prolongada.
Les estratègies de protecció varien segons el material. Les estructures de fusta requereixen tractaments específics contra la humitat, la podridura i els insectes; La durabilitat es pot millorar aplicant recobriments protectors, dissenyant sistemes de drenatge efectius i evitant el contacte directe i prolongat amb l'aigua estancada. Les estructures d'acer requereixen principalment la prevenció de l'òxid i la corrosió, que normalment s'aconsegueix mitjançant mètodes com ara l'aplicació de recobriments anticorrosius o la galvanització en calent-. Les estructures de formigó requereixen atenció a qüestions com esquerdes, filtracions d'aigua i corrosió de les barres d'armadura, la qual cosa requereix mesures d'impermeabilització i drenatge robustes tant durant el disseny com la construcció. Les instal·lacions paisatgístiques equipades amb il·luminació o components elèctrics requereixen mesures addicionals d'impermeabilització i protecció contra la pols adequades al seu entorn d'instal·lació.
La determinació de la qualificació de protecció adequada per a una estructura exterior requereix tenir en compte tant l'entorn específic com la importància de l'estructura. Per exemple, les estructures situades a les zones davant del mar, a les regions humides o a les zones amb pluges altes tenen un risc més gran de danys relacionats amb l'aigua-, i requereixen estàndards d'impermeabilització, impermeabilització-d'humitat i anticorrosió més estrictes. En espais públics de gran-trànsit, s'ha de prioritzar la seguretat estructural i la durabilitat d'elements com ara baranes, andanes i seients. Més enllà de les mesures de protecció inicials durant la construcció, s'hauria d'establir un sistema d'inspecció i manteniment periòdics per abordar ràpidament problemes com l'òxid, esquerdes, fallades del recobriment o connexions soltes, allargant així la vida útil de l'estructura i garantint la seguretat-a llarg termini.