Les estructures exteriors fan referència a instal·lacions i construccions construïdes dins d'espais exteriors per satisfer necessitats funcionals o ambientals específiques. En comparació amb els edificis a-escala real, aquestes estructures solen ser més petites i serveixen per a propòsits específics-com ara proporcionar ombra o refugi de la pluja, oferir llocs per descansar o passar, facilitar la visualització i definir límits espacials. Els exemples habituals inclouen pavellons, pèrgoles, enreixats, taules d'observació, seients, baranes i diversos elements del paisatge. Tot i que de dimensions modestes, aquestes instal·lacions ofereixen un valor pràctic i tenen un paper important en l'organització de l'espai dins les zones públiques i els entorns paisatgístics.
El paisatge és una forma espacial composta modelada per la interacció d'entorns naturals i creats per l'home-; inclou elements naturals-com ara la topografia, les masses d'aigua i la vegetació-al costat de components artificials com carreteres, edificis, estructures i instal·lacions del paisatge. El disseny del paisatge va més enllà del simple embelliment del lloc; implica l'organització racional dels elements espacials per millorar la qualitat ambiental i donar cabuda a les activitats humanes. En entorns com ara parcs, places, patis i fronts marítims, el disseny del paisatge ha d'equilibrar consideracions ecològiques, funcionals i visuals per afavorir una relació harmònica entre les persones i el medi natural.
Pel que fa a la relació entre ambdós, les estructures exteriors són components integrals del paisatge i serveixen de pont que connecta els espais arquitectònics amb l'entorn natural. A través de la seva escala, forma, materials i col·locació, aquestes estructures ajuden a organitzar el paisatge, proporcionant llocs per al descans, la interacció social i l'activitat alhora que configuren el caràcter visual de l'espai. En conseqüència, el disseny d'estructures a l'aire lliure requereix un enfocament holístic que tingui en compte el context del lloc, la funció prevista, la seguretat estructural i l'impacte general del paisatge, assegurant que les estructures s'incorporin perfectament al seu entorn en lloc de semblar desconnectades del paisatge.